Simbolisme

Cursos

No Courses Found!

Artículos

Com a forma de significació, el símbol és menysvalorat pel racionalisme que és solidari de la lògica, la ciència i la tècnica. Allò positiu, en el seu sentit filosòfic, ens ha distanciat dels universos espirituals arcaics. Això no obstant, el símbol ens presenta una idea en el seu sentit ancestral, originari.

La funció del simbolitzant, es diu, consisteix a revelar vetllant i vetllar revelant. Dit d’una altra manera: el símbol tradueix allò que s’entreveu o pressent sense ser encara reconegut.

El símbol no és allò simbolitzat sinó l’evidència que allò inefable només admet una expressió sensible. Allò simbolitzat roman indicible, en una dimensió atemporal (i, per tant, supraconceptual). És per això que els símbols ens posen davant del misteri, del no saber, evocant allò des de sempre sabut. Ens conviden a encarnar la reminiscència per així oblidar allò que som emergint des del que serem i vam ser. Converteix-te en allò que ets, deia succintament Píndar.

Fractal, considerem que el pensament crític guarda afinitats diverses amb el Simbolisme: no redueix allò múltiple a allò únic sinó dissemina allò ú en allò múltiple; no se sotmet a una lògica arbitrària i convencional; no admet interpretacions últimes ni definitives.